63 replies to this topic

[bidekari]

Llorenç Agustí i Claveria

President de l'U.E. Lleida entre 1951 i 1954. Lleidatanista i catalanista reivindicatiu en una època de repressió política i cultural duríssima. Va iniciar el seu mandat quan s'havia consumat el primer descens de Primera Divisió en un moment de crisi en la direcció del club. Valent, lluitador i decidit, va modernitzar l'estructura del club per adequar-la a una nova realitat canviant del futbol, com quasi quaranta anys més tard ho farien Duràn i Mané. Va entendre que el futur i el prestigi del club es basaven en la promoció de l'esport base, i va crear l'ILERDENSE l'equip filial que ha donat més rendiment al club en la seva història, amb elements propis i d'altres de l'A.E.M. que va ser integrada en l'estructura en l'U.E. Lleida. El resultat no va poder ser millor: van sorgir una gran quantitat de jugadors que van fer cap al primer equip, es van jugar grans campanyes a Segona Divisió, i es va disputar una Promoció d'Ascens a Primera. En molts partits van arribar a jugar fins a vuit futbolistes procedents del planter.
Va defensar públicar el nom de l'estadi "Camp d'Esports" contra un corrent que pretenia castellanitzar-lo amb la denominació "El Choperal". La mort el va sorprendre prematurament un 4 de Juny de 1962, a l'edat de 53 anys. La seva esquel.la va ser editada en català.

Informació extreta de:
"Història del futbol a Lleida"
Pagès Editors. Lleida, 1996.

Llorenç Agustí i Claveria, home de Lleida.



SALUT, CONEIXIMENT I LLEIDA

[ofermarss]

ti si ke en sas bidekari; aket llibre que tens a les mans i que de tant en tant n'extreus fragments ha de ser un tresor!

[RoD]

Aquest llibre el pots trobar a la Biblioteca Publica, si no vai errat lo llibre esta al 2n pis, a mà dreta surtint de l'ascensor, i a mà dreta un altre cop despres de creuar la porta de vidre, prestatgeria 2, a la part d'avall

Jo fa temps vaig anar a llegir-lo una mica, un matí que no tenie res a fer. Es la ostia.

[bidekari]

Ricard Prunera "Ciruelo"

Primer massatgista del Lleida Balompié, durant les temporades 1939-40 i 1940-41. Procedia del Calaveres, igual que en "Pacheco". Anteriorment havia estat assistent de diversos clubs de barri que van desapareixer amb la guerra. S'havia iniciat el 1913 al Joventut de Lleida (la gènesi del nostre club) i va passar per La Penya de Cap Pont, l'Sport Lleidatà de La Bordeta, i el Calaveres.
Va ser un home senzill i alhora popular, lligat a l'història del futbol de Lleida. Sempre va col.laborar desinteressadament amb el club. De vell, sent cec, repartia els cartells dels partits per les botigues de Lleida. L'any 1963 va rebre l'insignia d'or del club, de mans del President Vilaltella.



SALUT, CONEIXIMENT I LLEIDA

[pixtic]

bona informacio bidekari.
quin tros dome aquest ciruelo, sent cec i encara treballant pel lleida, si senyor...

[bidekari]

Gabriel Castresana

Germà marista, docent al col.legi d'aquesta congregació. Recent acabada la guerra (1939) el futbol lleidatà oferia un panorama desolador: molts futbolistes que havien integrat les plantilles dels equips de la ciutat i pobles de l'entorn, havien mort al front, havien estat afusellats, o s'havien exiliat per salvar la vida.
Gabriel Castresana, va reunir les poques persones representatives del mon del futbol a Lleida i les va empenyer a recuperar l'esperit esportiu que la guerra havia malmès. Amb el seu impuls es va fundar el Club Lerida Balompié, que ràpidament va calar entre l'afició. Se'ls va negar jugar al Camp d'Esports, que les autoritats del moment utilitzaven com a parking de camions inservibles, i el germà Castresana va gestionar l'us d'un terreny de joc a la carretera de Corbins. Aquest camp, cada partit s'abarrotava de public (les dades de l'época parlen de 2.000 a 2.500 espectadors per a un estadi sense grades i en una ciutat destruida per la guerra de 25.000 habitants).
Les autoritats, van observar la sinèrgia que havia creat aquest petit club, i la van voler contrarrestar fundant una entitat paral.lela anomenada Leridano, controlada i dirigida per la Falange, però mai va gaudir del suport ciutadà dels lleidatans. Finalment aquestes imposarien la fusió que comportaria el neiximent de l'U.E. Lleida.
Al germà Castresana, amb el seu esperit i la seva il.lusió, li debem l'honor d'haver mantingut el fil conductor de la història del futbol lleidatà, en una época més que dificil, de dol silenciat, de misèria, de carestia, de malalties i de desesperança.



SALUT, CONEIXIMENT I LLEIDA

[REDMON]

Bidekari, semble q agis escrit un diari, coste de veure tanta informació de bona calitat.

[pepitogrillo]

Enhora bona bidekari !

Desde aqui proposo a WEBmaster una seccio fixa a la pagina web amb tota aquesta informacio.

[AsRoC]

exelent informacio bidekari. jo tambe nafegire un:

Jaume Llaurador

un veritable fill de p***.

:lol: :lol: :lol: :lol: :lol:

[bidekari]

Antoni Torres i Panadés

President el 1939 de l'A.E.M. Va formar part del grup de persones que van impulsar la fundació del Club Lerida Balompié. Van reinvidicar l'us del Camp d'Esports, llavors un cementiri de ferralla, sense exit. Les autoritats de l'epoca no facilitaven l'activitat de cap col.lectiu que no hagués sorgit de les entranyes del regim.
Antoni Torres va cedir uns terrenys de la seva propietat a la carretera de Corbins, actual carrer Baró de Maials, i allí va jugar el Balompié durant els primers anys de la seva existència.
Per contra el Leridano, club fundat per Falange, va aconseguir ràpidament el benefici de jugar al Camp d'Esports.
Finalment, a la vista de les simpaties que despertava el Balompié en la majoria de la societat lleidatana, les autoritats van forçar la fusió dels dos clubs. Llavors, el primer equip de Lleida, va tornar al Camp d'Esports.
Antoni Torres, amb el seu sentit lleidatanista, va fer possible un camp per jugar per l'equip que neixia i arrelava amb força en el si de la societat civil lleidatana, lluny del dirigisme i el fatuo oficialista.


SALUT, CONEIXIMENT I LLEIDA

[Tucho]

quina informacio mes bona nomes te mereixes quet diga 2 paraules: IMPRESSIONANT COMPANY

[ofermarss]

Joan Camardons , "Tomàs"

(suposo que per lleidatanistes també s'entén gent de lleida província)

Esmento aquí el president de l'Oliana que recentment ens ha deixat, en l'any del 75è aniversari; era una persona molt participativa al poble d'Oliana i President del Club Esportiu Oliana des de fa gairebé 23 anys, i en portava més de 40 treballant pel club. Cal reconèixer-li el seu treball i estima al club i que l'agafés en els moments de descens de 3era Divisió (una categoria sota el Lleida aleshores, ja que no hi havia 2a B) i altres descensos quan l'economia que havia fet gran el club gràcies al suport de Taurus va desaparèixer.

[pixtic]

gracies per aquestes informacions. aixi poc a poc ens anirem aprenent al istoria del club!

[bidekari]

quina informacio mes bona nomes te mereixes quet diga 2 paraules: IMPRESSIONANT COMPANY

Gràcies a vosaltres, companys, per l'honor que em feu compartint aquest posts. Es un plaer.




SALUT, CONEIXIMENT I LLEIDA

[Ilerdense]

Màrius Duran.
El president que va pilotar el segon ascens de la història a la màxima categoria. Va entendre que la U.E. Lleida, per aspirar a un futur, necessitava una transformació important, i conjuntament amb l'inolvidable Mané, van revolucionar l'estructura i l'organització del club. A ell li debem, per la part que li toca, dos ascensos inolvidables, una promoció, un temporada a la màxima categoria, i un estadi digne, i l'inèrcia d'aquesta obra en el seu conjunt.
No sé, si el club li ha ofert mai cap reconeiximent, o si ho te previst, però en qualsevol dels casos es un clar exponent de molts lleidatanistes, que van lliurar els millors anys de la seva vida a la Unió Esportiva de Lleida, i es un digne personatge per obrir aquest post de lleidatanistes il.lustres.

SALUT, CONEIXIMENT I LLEIDA

Ja li vam fer un homenatge. Va ser un partit que van jugar al camp d'esports el Dream Team del Lleida i el Dream Team del Barça. Vaig posar la foto de l'entrada d'aquell partit a l'àlbum de fotos però ja no hi és.

[bidekari]

Salvador Montagut "Calsoné"

Fundador i mecenes de la Penya Esportiva Salvat, l'any 1922. Aquest club es una de les referències esportives i socials més importants en la proto-història de l'U.E. Lleida. Tenia la seva seu a la Plaça Sant Joan, i el terreny de joc a Cap Pont. Era un club format bàsicament per botiguers, dependents i empleats de banca. Va tenir una massa social fidel i numerosa. El 1926, la barcassa que traslladava aficionats des de la Banqueta fins a l'altre costat de riu, va trabucar, i van morir set persones. Lleida es va colpir i la Penya no va remuntar mai aquest fet. Va acabar dissolta, i Calsoné apareix de nou amb elements procedents de la Penya cap a mitajns dels 30, dirigint una altra entitat: Lleida Sport Club, desapareguda durant la guerra, i que seria una de les bases de creació de l'U.E. Lleida.

Salvador Montagut, amb la seva afició va contribuïr a fer brotar la llavor del futbol a Lleida. Una llavor que havia estat sembrada 12 anys abans d'una forma espontània, i que gràcies a l'empenta de persones com Calsoné va esdevenir un planter que amb els anys es convertiria en l'arbre ferm que avui es l'U.E. Lleida.


SALUT, CONEIXIMENT I LLEIDA

[bidekari]

Xavier Massana

Segòn maxim accionista de la U.E. Lleida. Entra a la Galeria d'Il.lustres per la seva valentia i decisió, invertint una important quantitat de diners del seu patrimoni familiar en accions d'una societat amb balanç negatiu. Aquesta inversió no es en els canons de cap estratègia de negoci, sinó en la rauxa d'un lleidatanista que se sent compromés amb el primer club de la ciutat, que vol poder aportar una filosofia renovada que permeti a l'U.E. Lleida sobreviure a aquesta etapa de transformació particular que viu, i general del mon del futbol actual.

Gent com en Xavier Massana, que comprometen el seu patrimoni, el seu prestigi personal i professional, i la seva dedicació, en benefici de l'U.E. Lleida, son d'agraïr i de lloar. Segur que si pot portar a terme el seu projecte, en un temps no massa llunyà en veurem i en cel.lebrarem els resultats.

Endavant, Xavier, tens el meu suport.



SALUT, CONEIXIMENT I LLEIDA

[juanma369]

Xavier Massana

Segòn maxim accionista de la U.E. Lleida. Entra a la Galeria d'Il.lustres per la seva valentia i decisió, invertint una important quantitat de diners del seu patrimoni familiar en accions d'una societat amb balanç negatiu. Aquesta inversió no es en els canons de cap estratègia de negoci, sinó en la rauxa d'un lleidatanista que se sent compromés amb el primer club de la ciutat, que vol poder aportar una filosofia renovada que permeti a l'U.E. Lleida sobreviure a aquesta etapa de transformació particular que viu, i general del mon del futbol actual.

Gent com en Xavier Massana, que comprometen el seu patrimoni, el seu prestigi personal i professional, i la seva dedicació, en benefici de l'U.E. Lleida, son d'agraïr i de lloar. Segur que si pot portar a terme el seu projecte, en un temps no massa llunyà en veurem i en cel.lebrarem els resultats.

Endavant, Xavier, tens el meu suport.



SALUT, CONEIXIMENT I LLEIDA

Molt bones paraules!!

[pixtic]

res a dir, impecable!

[bidekari]

Tatxo Benet

La seva acció mereix un "a part" en el recorregut de la història recent del nostre club. Desprès del pas per Primera Divisió (1993-94), i la desgraciada campanya següent (1994-95), on es va perdre la promoció d'ascens per un gol, l'U.E. Lleida va entrar en una crisi económica que va deixar el club en una situació económica més que compromesa. L'esforç per tenir un equip competitiu a Primera i mantenir-lo un any més a Segona amb l'idea de recuperar d'immediat la categoria, no es va veure recompensat pels resultats, al marge de la caiguda en barrena dels ingressos, i el club va començar a patir per la seva viabilitat.
Transitoriament la Paeria es va fer càrrec del paquet majoritari d'accions (un 62%) fins que un "aventurer" desembarcat a Lleida amb fam de glòria, honors i notorietat, de nom Jaume Llaurador, va intentar "salvar" aconseguint quasi la seva desaparició.
Afortunadament, un lleidatà que triomfava professionalment a Barcelona, va patir el sentiment de veure morir el club ensenya de la ciutat i terres de Lleida, i a través d'una de les empreses que gestionava, va adquirir el paquet majoritari d'accions, evitant d'aquesta manera una més que segura desaparició.

Ara fa 56 anys, gent que sentien Lleida, de les cendres del futbol local, van crear un club que avui és la referència de molts lleidatans. Tatxo Benet, amb el seu lleidatanisme valent i sereny, va fer possible la continuitat d'una història que s'inicia amb Calsoné, Castresana, Torres, i d'altres lleidatans, i que arriba fins als nostres dies. Una història amb la pell solcada per les victòries i les decepcions, però al cap i a la fi una pell viva. I això ho hem d'agraïr a en Tatxo Benet.

Gràcies, Tatxo.


SALUT, CONEIXIMENT I LLEIDA