63 replies to this topic

[bidekari]

Màrius Duran.
El president que va pilotar el segon ascens de la història a la màxima categoria. Va entendre que la U.E. Lleida, per aspirar a un futur, necessitava una transformació important, i conjuntament amb l'inolvidable Mané, van revolucionar l'estructura i l'organització del club. A ell li debem, per la part que li toca, dos ascensos inolvidables, una promoció, un temporada a la màxima categoria, i un estadi digne, i l'inèrcia d'aquesta obra en el seu conjunt.
No sé, si el club li ha ofert mai cap reconeiximent, o si ho te previst, però en qualsevol dels casos es un clar exponent de molts lleidatanistes, que van lliurar els millors anys de la seva vida a la Unió Esportiva de Lleida, i es un digne personatge per obrir aquest post de lleidatanistes il.lustres.


SALUT, CONEIXIMENT I LLEIDA

[palau]

de ben segur que el lleida sense marius duran no hagues arribat mai tan lluny.
marius gracies.

[bidekari]

Ramon Vilaltella

Va ser president de l'entitat els primers anys de la década dels seixanta. La U.E. Lleida jugava a Tercera Divisió (llavors no existia la 2na.B) i va forjar un projecte esportiu pensat per a portar l'equip a Primera. A les acaballes de la temporada 1963/64, el Lleida estava situat segon a la classificació a només dos punts del lider, el C.E. Europa. L'any anterior, els de Gràcia, havien estat apartats injustament de l'ascens per un arbitatratge polèmic contra el U.P. Langreo. Els seus directius (poderosos promotors immobiliaris de Barcelona) van protestar a les autoritats federatives, i sembla que se'ls va prometre que el proper ascens seria per l'Europa. No cal dir que va passar aquella tarda al Camp d'Esports. L'arbitre, amb la seva actuació, va adulterar el resultat d'aquell partit (0-1).
Però el President Vilaltella, no va defallir, i va reforçar l'equip per la temporada següent. L'any 1965, el Lleida, retornava a la Segona Divisió, i la banqueta del Segre es va omplir de gent per cel.lebrar l'ascens.

SALUT, CONEIXIMENT I LLEIDA

[bidekari]

Juan Manuel Esnal "Mané"

El tecnic de Balmaseda que va pilotar conjuntament amb el president Duran el segon ascens de la U.E. Lleida a la Primera Divisió. Va assolir dos ascensos (de Segona B a Segona A, i de Segona A a Primera) i va dirigir l'equip en una promoció desgraciada a Primera, que com ben be va dir ell mateix "es va pedre només per un gol".
Va compendre i va fer compendre al president Duran, que la U.E. Lleida necessitava un canvi d'estructura que el transportés a la modernitat del futbol.
Va entrenar l'equip durant set temporades, tot un record en el mon de les banquetes, i va marxar sense ser destituit. Un modèl d'honestedad i d'integració, al club i a la ciutat :P .
Mané, no t'oblidem.


SALUT, CONEIXIMENT I LLEIDA

[webmaster]

Impressionant tens molt per ensenyar-nos bidekari!

[bidekari]

Manolo Bademunt

Jugador de l'U.E. Lleida, integrant de l'equip de va jugar a Primera Divisió la temporada 1950/51. Lleidatà i lleidatanista, va ser un dels jugadors més carismatics i més estimats d'aquell equip, pel seu origen i pel seu esperit de lliuta i la seva capacitat de sacrifici. Posteriorment va jugar en altres equips de la lliga espanyola, i fins i tot en algun equip estranger. Quan es va retirar va retornar a Lleida, i va estar vinculat al nostre club durant més de trenta anys.
Quan va morir, va deixar disposat que les seves cendres fosin dipositades sobre la gespa del Camp d'Esports.
Un exemple d'honestedad i d'integritat. Seràs sempre a la nostra memòria, Manolo.


SALUT, CONEIXIMENT I LLEIDA

[bidekari]

Miquel Rubio

L'actual entrenador del primer equip de l'U.E. Lleida. Entra per la porta gran a la Galeria de Lleidatanistes per la seva fidel trajectòria lligada a la història recent del club. Com a jugador, va assolir dos ascensos, de Segona B a Segona A, i de Segona A a Primera. Durant la cel.lebració de l'ascens a la divisió d'honor, des del balcó de la Paeria va profetitzar que aquell any es guanyaria al Barça i al Madrid. I així va ser.
Durant la seva etapa de jugador, va ser un futbolista intel.ligent i entregat. Quan es va retirar, va dirigir una temporada l'U.E. Lleida, a Segona A, va trobar una plantilla descompensada i mal planificada, i no va poder evitar el descens. A posteriori, va dirigir el Reus Deportiu, que va ascendir de Tercera a Segona B. Finalment va retornar a Lleida, a principis de la temporada passada, per redreçar el mal començament de l'equip, i el va proclamar campió de Segona B, i campió del Play-Off d'ascens. Un exemple de coneiximent i compromís. Anim, Miquel.



SALUT, CONEIXIMENT I LLEIDA

[oliane]

fran navarro

lo nostre capità fins l'any passat. va arribar a patir molt per culpa de greus lesions al seu genoll i que foren causa d'haver d'abandonar la practica del futbol.
passar molts anys a primera divisió on va guanyar molta experiencia amb el logronyes, i amb nosaltres ens va deixar constancia del seu gran talent a les seves botes. on treie les pilotes des de la defensa fins passat lo mig del camp, no deixave mai pilota per perduda.... quin gran tandem de veterans formarie amb txema!
quan es trenca el genoll, ho va intentar tot, fins-hi-tot anar a centres de recuperació on va conèixer a altres grans jugadors amb problemes, com fou ronaldo.
ket vagi tot la mar de bé capità!!

[bidekari]

Ja era hora que algú més col.laborés en aquest tema. Se'm començava a quedar la cara del conservador d'un museu. Benvingut al post, Oliane: excel.lent sintesi de la trajectòria d'un il.lustre lleidatanista. :wink:





SALUT, CONEIXIMENT I LLEIDA

[bidekari]

Carles Viladegut

Jugador del pais, lleidatà de soca-rel, del primer equip de l'U.E. Lleida durant els anys setanta. Va tornar al club com a entrenador ara fa tres anys, desprès d'haver dirigit amb exit el C.F.J. Mollerussa, l'U.E. Tàrrega, i el C.F. Balaguer. Amb els primers va encadenar un grapat d'ascensos que va col.locar a l'equip a Segona A, i abans i desprès van ser molt anys a Segona B. Amb el darrers es va proclamar campió de la Copa Catalunya, derrotant al F.C. Barcelona per 1-0 a la final.
Durant els anys que va ser a Lleida, fou un jugador tecnic i de qualitat i un entrenador compromés amb el club. Dissortadament la seva etapa com a entrenador no va acabar be.
Carles Viladegut es un caballer del futbol, un model d'honestedat i professionalitat. Carles, endavant.





SALUT, CONEIXIMENT I LLEIDA

[bidekari]

Antoni Gausi

Jugador del país, lleidatà de soca-rel, va formar part de la davantera del primer equip les darreres temporades dels anys quaranta i les primeres dels anys cinquanta. Tecnic i de molta qualitat.
A mitjans dels anys noranta es feu càrrec de la presidència del club, en una època de crisi marcada per la marxa de Màrius Duran, i l'endeutament economic. Va reconduir la crisi amb seny i va treballar per fomentar l'inter-relació entre el club i la societat lleidatana, fidelitzat i engrandir la seva massa social i potencial.
Antoni Gausi es un exemple de fidelitat a un sentiment que compartim tots, l'estimació al nostre club i a la nostra terra, per davant de qualsevol circumpstància. Antoni, no t'oblidem.


SALUT, CONEIXIMENT I LLEIDA

[bidekari]

Miquel Pons

Es molt dificil acceptar la direcció d'una institució que fa pocs anys ha estat en la plenitud de la seva història i en aquells moments es troba immersa en el pou de l'oblit, en l'aspecte social i en l'aspecte esportiu. I això, es el que fa fer en MIQUEL PONS, ara fa unes temporades. Va acceptar dirigir el club amb el primer equip ensorrat a Segona B, abandonat per la pròpia afició, carregat de deutes, i amb perill de desapareixer. Va comprometre el seu prestigi personal i professional, l'atenció a la seva familia, i fins i tot el seu patrimoni, en benefici de l'UNIO ESPORTIVA DE LLEIDA. La causa de tot això es ben senzilla. l'estimació a uns colors, a un club, a un nom, i a una ciutat.
Podrem criticar la gestió, més encertada o menys afortunada, però mai podrem criticar la dedicació i el sentiment que en Miquel Pons ha dispensat al nostre club.
Avui sembla que en Miquel Pons deixa la presidència del club, dolgut, i no ho mereix.
Miquel Pons es un exemple de lleidatanisme, que mereix ocupar un lloc destacat, no només a la galeria d'il.lustres, sinó també en el present i futur del club.





SALUT, CONEIXIMENT I LLEIDA

[Piparata]

Bidekari! De puta mare la informació! Buffff! Temps inolvidable els de MAné! Jo amb pocs anys vaig sentir grans cridòries de Felicitat! Kina llàstima no aver nascut 10 anys abans!

[Ilerdense]

Lleidatanista???? és la prmiera vegada que ho sento

[bidekari]

I l'Antoni Palau?

i el Miquel genís?

i el Pacheco?

Son molt mes mites que alguns dels que has citat, entre els quals hiha algun titella que fan moure i parlar com ell vol.......

D'acord amb els noms, no amb el texte. Jo, de bon rotllo, t'animo a que escriguis en referència a l'Antoni, al Miquel o al Pacheco, o qualsevol que consideris que ho mereix. Aquest post no es propietat d'en Bidekari, vol ser una proposta oberta a tothom que, lliurement i espontania, vulgui retre un petit homenatge personal a algú que ha destacat pel seu sentiment lleidatanista.




SALUT, CONEIXIMENT I LLEIDA

[bidekari]

Lleidatanista???? és la prmiera vegada que ho sento

Company Ilerdense: Aquest terme no se pas si s'havia emprat mai. No obstant estic segur que jo no soc el primer que el fa servir. De ben segur, abans, en alguna banda i en algun moment ha sorgit. A mi m'agrada, per que diferencia dos conceptes no ben be iguals: LLEIDATÀ i LLEIDATANISTA. El primer es el gentilici que fa referència a Lleida i les seves comarques. El segòn, crec que faria referència a aquelles persones que tenen un sentiment especial cap a Lleida o cap a la U.E. Lleida. Altres exemples: BARCELONÍ/BARCELONISTA, VALENCIÀ/VALENCIANISTA, MALLORQUÍ/MALLORQUINISTA, MADRILENY/MADRIDISTA, etc.
Nosaltres, som pocs, però de molta qualitat, i crec que ben be mereixem portar un -ISTA darrera el sustantiu.



SALUT, CONEIXIMENT I LLEIDA

[bidekari]

Antoni Creus "Pacheco"

Va ingressar al club el 1939, procedent del Calaveres, equip desaparegut durant la guerra del 36. Les greus ferides als braços i cames rebudes al front de guerra, li van impedir continuar amb la pràctica del futbol. Va començar com a ajudant del massatgista Prunera, tasca que va compaginar les seves ocupacions professionals primer com a xofer a la fàbrica de conserves Agelet, i més endavant com a ajudant de cuina a la fonda Quatre Nacions, un establiment molt vinculat a la història del club blau. Posteriorment va ser massatgista i assitent.
A més de l'U.E. Lleida, tenia una altra gran passió: els sanfermins. Era un habitual dels "encierros" a Iruña, i durant les seves estades a Navarra, va trabar amistat amb persones del mon del futbol basc que es donaven cita a les festes grans de Pamplona. Gràcies a les desinteressades gestions que va efectuar amb els seus companys, es va iniciar una llarga i profitosa relació entre diversos clubs navarresos i l'U.E. Lleida, i més concretament amb el Club Atlético Osasuna. Era tan popular a Iruña, que el seu Ajuntament li va concedir la distinció "Pañuelo de Honor".
Va treballar incasablement pel futbol lleidatà, la seva gran passió, i es va convertir en una autentica institució, valorat i estimat per la seva dedicació i la seva honestitat.
Era un home amb una gran conciència ciutadana: desfilava el Divendres Sant amb els Armats de la Sang, una de les poques manifestacions socials que es permetien a la Lleida trista i grisa de la dictadura, i per Nadal visitava la Residència de les Germanetes dels Pobres, on era rebut com un Rei mag, i la "Casa Nostra" de Sudanell, per repartir pilotes signades entre les criatures discapacitades.
La mort el va sorprendre prematurament als 69 anys. El 17 de juny de 1982, moria victima d'una obstrucció intestinal. El seu funeral va ser oficiat a la gespa del Camp d'Esports.

Informació extreta de:
"Història del futbol a Lleida"
Pages Editors. Lleida, 1996.

Si hi ha un racó de cel on els angels juguen a futbol, segur que allí s'hi troba el "Pacheco".




SALUT, CONEIXIMENT I LLEIDA.

[pixtic]

exelent informacio bidekari. jo tambe nafegire un:

Jaume Llaurador

un veritable fill de puta.