Bon dia. Ara que ja ho he consultat amb el coixí, puc afirmar que porto un emprenyament de nivell màxim.
Primer de tot, estic emprenyat amb el mosaic. 13.000 persones al camp i quan van sortir els jugadors, allò semblava una tomba per culpa que tothom estava pendent d'aixecar els braços i fer el monya. I com que no n'hi havia prou, torno a posar l'himne a l'entrada de la segona part (segur que als jugadors els posa a 100 l'himne del Lleida, sí, sí, de fet em va semblar veure al Julen amb la ma al pit, plorant d'emoció...) i a fer el monya un altre cop. Sóc l'únic que va pensar que allò sobrava i el que tocava a la represa era una cridòria monumental de suport a l'equip i xiulada al Sevilla???
L'alineació. Quan la va cantar l'speaker, no em sortien els números de tants defenses. Posar Ekhi per Vega ja et dona la idea que surts a fer experiments. Però bé, a toro passat és molt fàcil parlar. Això ho respecto i estic segur que Idiákez tenia els seus motius per fer-ho.
Diego Suárez. Estic cansat de veure aquest xiquet. No val. No hi ha més. D'on no n'hi ha no en pot rajar, i aquí no n'hi ha. Res. Cada pilota que tocava la perdia. Ara he escoltat per la ràdio que les dues que ens treuen de davall dels pals les havia xutat ell. Sol em faltava escoltar això, perquè ho va fer amb tant poca traça que al camp vaig pensar que havia rematat un central. Va fer molt més el Carlos en 20 minuts que aquest trasto en tot el partit. El que diuen a Sud-Amèrica: pechofrio. FOOOORAAAAA.
El porter del Sevilla (+complicitat arbitral). Evidentment que has de jugar les teves cartes. Sol faltaria. Et poses per davant al marcador i et toca rascar-te els ous tot el partit. Però en cada sacada de porteria el mateix cuento: la planto. No m'agrada on està plantada. La moc una mica. Vaig a sacar en curt. No m'agrada. Demano als defenses que pugin. Em torno a mirar la pilota perquè s'ha mogut una mica. Vaig a sacar en llarg. I per fi, quan ja ha passat un minut des del fora de porteria, saco. I l'arbitrucho aquell té els ous de treure-li targeta a un tío per perdre temps a una sacada de banda. En fin.
Urko. Mecagondéu, com pot ser que un tío tant rematadament bo et pugui treure tant de polleguera? Va home, encara i xuta. que ho saps fer millor que ningú!
Els filials. No sé si algú ha caigut en que al PO ens hem enfrontat al filial del campió d'Europa i al filial del campió de la UEFA. En temporada ja havia passat el campió de Lliga. Però almenys aquells jugaven a futbol. Aquestos del Sevilla era com jugar contra l'Olot, però en més guarro. És que no n'hi ha prou amb jugar amb tos els avantatges del món (ja m'agradaria veure el seu camp d'entrenament) perquè a més a més hagis d'ensenyar els críos a ser uns marranos??? Però en fi, això també ho respecto. Cadascú juga com vol, o com pot.
Les pilotes centrades. Per un moment, vaig tenir un dejavú del Barakaldo. Però ara érem nosaltres els que no paràvem de tirar globos a l'àrea. Ja sé que això no ha estat mai el nostre fort, però ahir ens vam passar. No fem mal amb pilota parada, doncs deixem-ho estar, busquem jugades assajades o xutem directament, perquè tirar aquells centros morts a aquesta defensa és el mateix que disparar-los amb la pistola de bombolles de sabó del meu nebot.
La punyetera possessió. Està clar que ahir no teníem el dia. Quan les coses no surten, no surten. És el que té jugar aquesta competició, un partit dolent et destrossa una temporada memorable. I ahir no vam tenir el dia. Em va recordar els partits de la primera volta. Aquells que tocàaaaaveeeem i tocaàaaaaveeeeem i tocàaaaaveeem fins que m'adormia i en despertar... oh sorpresa! anàvem 0-0.
L'àrbit dels trons. Aquella gent van repartir amb força. Va pitar dotzenes de faltes. Quantes grogues va treure? És que m'encanta que es permeti el joc tosco. Ni que sigui per reiteració, a la primera part ja hi havia gent que ja en podia portar unes quantes.
La justícia divina. Però és pot saber què hem fet en una altra vida per què ens passin aquestes coses? Encara no hem pagat prou amb aquests 10 anys a l'infern?
Bueno, m'he desfogat una mica. PERÒ QUE QUEDI BEN CLAR QUE PENSO QUE AQUEST EQUIP POT REMUNTAR. Vam tenir ocasions per guanyar el partit. De sobres. Ells ens arriben una vegada i mitja. A la primera ens foten un golàs i allí s'acaba el partit. Aquesta gent saben defensar, això està clar, però en tenim bastantes de ben bones. Si haguéssim estat una mica més encertats, o amb una miqueta més de sort, hauríem tingut un empat o fins i tot una victòria. Jo tinc molt clar que amb un gol allí ho canviem tot. Un 0-1 anem a la prórroga. Qualsevol altra victòria ens porta a segona A.
JO CREC EN AQUEST EQUIP.