Aquest és un tema que m’agrada molt. Per començar, diré que sóc Anti-Seligrat i què per tant el meu comentari potser no acabarà sent tant imparcial com intentaré que sigui:
En primer lloc, alabaré els collons de Seligrat, amant d’un futbol que rep moltes crítiques però que ha mort amb ell al Lleida i així li passarà també amb l’Huracán Valencia. Seligrat en sap molt de futbol, més que tots els que comentem al foro junts, és un malalt de les jugades d’estratègia i vol que el seu equip visqui d’això i ho fa. I jugant així, a base de jugades d’estratègia, ell és dels millors. Que tingui molta sort al seu nou equip.
Dit això, hem de saber diferenciar entre futbol directe i indirecte o atractiu i avorrit: Seligrat era indirecte i avorrit. Jo l’any passat gaudia mirant partits de l’At. Madrid, (què també se li deia que era antifutbol i personalment és directe i atractiu) pressionant a dalt, recuperant pilotes prop de l’àrea contrària i no deixant sortir de camp propi a equips com Barça, Milan o Madrid, joc directe sí, però asfixiant pel rival. Salvem diferències evidentment, però Mata defensava passat el mig camp i més a prop de Pau Torres que del porter rival. Si teníem una falta a favor al centre del camp ja la tiràvem amunt i jugada assajada. A la frontal de la nostra àrea? Igual. Que un equip del pes del Lleida li jugui així a un Toledo acabat d’ascendir que té la sort de disputar un playoff i a sobre es deixi fer un bany de futbol allà i a casa es per tapar-se de vergonya. Una cosa és no voler tenir la pilota i l’altra és menysprear-la. Pots sentir-te poderós jugant directe, pots ser el protagonista del partit jugant directe, però tot depèn de si vols, i Seligrat no volia. I quan no vols, et diguis Seligrat o com vulguis, tens data de caducitat. El Lleida ara vol (podria voler també practicant un joc més defensiu, ja ho he dit) i si tenim la sort de poder, això tindrà llarga vida.
A més, en aquests dos anys, quans bons jugadors que ara serien aptes per aquests futbol hem perdut pel camí? Parlo de Colorados sí, entre altres. M’esgarrifa veure jugadors idolatrats a altres llocs que aquí han estat titllats de ‘chupabanquetes’ per tenir la mala sort de saber jugar millor a futbol què un lateral dret del qual la cama bona és la dolenta de Prosinecki que a sobre li ha pres el lloc al mig del camp. Per sort, ‘Arda’ Miramón s’ha quedat.
PD: Dono la raó que la gent anirà al camp pels resultats, un clàssic, però em fa gràcia quan dieu, o més ben dit, doneu a interpretar, que algú que no pot permetre’s econòmicament un abonament o assistir als partits és menys del Lleida dels que tenim la sort de fer-ho sovint. No és una qüestió que pertanyi a aquest tema, però necessitava dir-ho.
