32 respuestas en este tema

[Munguit]

Després de les dues temporades a Lleida i de no renovar per aquesta temporada, Seligrat es va quedar sense equip, i ara ha fitxat per el Huracán de Valencia, despres de que facin fora al seu entrenador.
Que tingui sort.

http://www.mundodepo...4420674075.html

[Calderon]

Segur que treurà resultats. Això sí, de futbol no en veuran més en tota la temporada. 

[narmer]

Segur que treurà resultats. Això sí, de futbol no en veuran més en tota la temporada.

+1. I si mal no recordo el camp del Huracan, petitet i tal, anira força be pel seu joc.

[33ngel]

Antifutbol amb resultats.... aixi es el Antonio Seligrat

[samilof]

Ja hi ha un equip més que presenta la candidatura oficial per als playoff. Aquest any esta més complicat que l'anterior pero ho farem.

Visca el Lleida!!

[LleidaAlCor]

Antifutbol amb resultats.... aixi es el Antonio Seligrat

 

Em fa gràcia que anomenis antifutbol a l'estil de Toni Seligrat. No tot el futbol "chupiguai" és el que practica el Barça. Crec que el mèrit de Seligrat és ajustar de forma bestial el seu estil directe. Com a entrenador un disfruta dels diferents estils. I això no és futbol? No hi estic d'acord.

[samilof]

Em fa gràcia que anomenis antifutbol a l'estil de Toni Seligrat. No tot el futbol "chupiguai" és el que practica el Barça. Crec que el mèrit de Seligrat és ajustar de forma bestial el seu estil directe. Com a entrenador un disfruta dels diferents estils. I això no és futbol? No hi estic d'acord.

Clar, estic totalment d'acord. Hi han moltes formes de jugar al futbol, unes més atractives visualment que d'altres però no per això menys efectives.

Siguin com siguin segueixen sen futbol, el antifutbol per ell mateix no existeix, antifutbol es un calificatiu a una persona que odie el futbol i rés més.

Simplement son estils X o Y que agraden o no, pero no deixen en cap moment de ser futbol. No hi ha cap biblia del futbol que digui lo que es futbol o no.

[33ngel]

Em fa gràcia que anomenis antifutbol a l'estil de Toni Seligrat. No tot el futbol "chupiguai" és el que practica el Barça. Crec que el mèrit de Seligrat és ajustar de forma bestial el seu estil directe. Com a entrenador un disfruta dels diferents estils. I això no és futbol? No hi estic d'acord.

 

Fica el video del Toledo vs Lleida al Salto del Caballo... estas orgullos del partidas del Lleida no? jo vaig patir vergonya aliena... saps x que? per que l'any passat teniem un equipas millor que enguany i x culpa dels plantejaments del mister, vam fer playoff de chiripa i no vam pujar merescudament.... un futbol tant mediocre mai pot tenir premi

 

enguany pujarem o no... farem playoff o no... pero porto 14 jornades divertint-me al camp d'esports

 

i el futbol chupiguai del Barça me la pele... igual que el del Madrid... potser soc la unica persona futbolera d'aquest pais que no segueix la primera divisió... nomes la segona a i les categories inferiors

[Calderon]

Si no recordo malament, això d'antifútbol es va començar a dir al començament dels 90 quan molts equips optaven per acumular homes al darrere i dedicar-se a fotre trompades a tot allò que es movia, sobretot quan jugaven fora. Es deia això perquè hi ha un equip que tocava la pilota, què aportava el futbol, i un altre que solament es dedicava a destruir el joc de l'altre, l'anti-futbol i que tenia per objectiu endur-se un 0-0, motiu pel qual es van posar les victòries a tres punts. 

 

L'estil de Seligrat està clar que era defensiu, però a mi mai em va semblar que la nostra proposta fos de destrucció. Era un futbol físic, fàcil i directe, què et pot agradar més o menys. Però antifutbol... ai, si haguéssiu vist el Sevilla, l'Atlético o el Bilbao del voltant de 1990, mare meua, quina por fotien aquella gent. Alló sí que era jugar amb l'espasa entre les dents! XDD

[Calderon]

Ah, i que quedi clar que tant de bo tots els equips fessin l'aposta que fa el Lleida d'avui en dia. El futbol seria molt més atractiu i aniria molta més gent als camps. 

[samilof]

Ah, i que quedi clar que tant de bo tots els equips fessin l'aposta que fa el Lleida d'avui en dia. El futbol seria molt més atractiu i aniria molta més gent als camps.

No estic d'acord. El Lleida aquest any fa un joc més visual i anem els mateixos.
El que empeny a la gent a anar al camp son els resultats, no l'estil de joc. Sino fixat, independentmenr de lestil que fem, als playoff sempre ve molta gent i duran lany....

[ILER]

Que Seligrat avorria a les ovelles, o millor dit a les cigonyes, ho saben a Tegucigalpa. Que va obtindre excel.lents resultats també.

 

Ara be, el que consideren que a Segona B només es pot jugar amb l'estil Seligrat, estaven molt equivocats. La prova està que aquest any jugant totalment diferent i explotant molt més les virtuts dels jugadors amb més qualitat de l'equip, estem lluitant igual que les dues últimes temporades amb la diferència que, almenys jo, quan surto del camp me'n vaig content per haver intentat jugar millor.

 

Després farem play off o no, pujarem o no, però crec que parlo en nom de molta gent que va al camp (i ho dic per qué és un tema de tertúlia habitual a les mitges parts), la proposta que ofereix l'equip aquest any és molt més atractiva.

 

Aquest discurs resultadista avorreix. Pels que sou més joves, us diré que fa molts anys havia un entrenador que es deia Clemente que només l'importava el resultat i guanyar, sense tenir en compte el "com" i fins i tot menyspreant als que volien guanyar, però intentar jugar millor que el rival. És a dir, establia una relació causa-efecte entre el jugar com ell jugava i el guanyar. Debat generat de forma molt tramposa. Amb el temps, es va demostrar que si jugés millor que el rival, a la llarga guanyes.

 

La questió és que si jugés bé, guanyaràs molt més que perdràs. I si jugues de forma especulativa, a esperar l'errada del rival, etc, també pots guanyar, però les probabilitats de que no ho facis tan regularment augmenten.

 

I és aquí on vull arribar. Pels que dieu que gràcies a Seligrat vam jugar 2 play off, us heu parat a pensar que potser aprofitant més la qualitat dels homes que teníem, en compte de jugar 2 play off, potser hauríem pujat? Us heu parat a pensar que si Seligrat en compte de dir la prèvia del Lleida- Leganés al Camp d'Esports que un 0-0 era un bon resultat, hagués anat pel partit potsr estaríem a Segona? Us heu parat a pensar les angúnies que vam patir per entrar a play off quan teníem equip per jugar-lo de sobres? Heu comptat les vegades que vau sortir del Camp d'esports i vau dir ..."quin partidàs que hem fotut"?

 

No us enganyeu...si jugues bé...guanyes molt més que perds. Si fas un gol i et tanques darrera (com solia fer el nostre antic míster, al final o pateixes per guanyar, o t'acaben empatant).

 

Per últim, en aquest debat no té a veure ni tiki taka, ni barça ni madrid. ünicament és una qüestió tan senzilla sobre el gust futbolísitic. I tenir bon gust futbolístic i desitjar veure bons partits, no està renyit amb guanyar.

 

PD. L'Huracán és  un equip idoni per Seligrat. Camp petit on poder practcar el seu "excel.lent" futbol.

[samilof]

Esta clar, cap estil esta renyit amb guanyar. Pots guanyar amb un estil més lletj i també amb un més visual.

Esta clar que posats a demanar prefereixo jugar com o fem ara i guanyar.

El que si que es fals, almenys a 2B, es que si jugues un joc més visual ve més gent al camp. Això no es gens cert. I ja us dic jo que si seguim jugant aixi com ara pero no pujem en 2 anys, encara vindrà menys gent que ara. Lo mateix que passarie també practicant l'estil Seligrat.

[ILER]

Esta clar, cap estil esta renyit amb guanyar. Pots guanyar amb un estil més lletj i també amb un més visual.

Esta clar que posats a demanar prefereixo jugar com o fem ara i guanyar.

El que si que es fals, almenys a 2B, es que si jugues un joc més visual ve més gent al camp. Això no es gens cert. I ja us dic jo que si seguim jugant aixi com ara pero no pujem en 2 anys, encara vindrà menys gent que ara. Lo mateix que passarie també practicant l'estil Seligrat.

 

Això és indubtable, però ja formaria part d'un altre debat. A Lleida seguim l'equip 2.500/3000 persones (sent generós), independentment de si juguem be, malament, plou o fa sol. Si pugem s'apuntaria més gent, éstà clar, però només fa falta recordar l'any de primera en que després de 40 anys de no estar-hi només es va omplir el camp dos cops (i un d'ells contra el Barça on hi havia molt culé). Lo dit...això és un altre debat.

[Calderon]

No estic d'acord. El Lleida aquest any fa un joc més visual i anem els mateixos.
El que empeny a la gent a anar al camp son els resultats, no l'estil de joc. Sino fixat, independentmenr de lestil que fem, als playoff sempre ve molta gent i duran lany....

 

Més o menys sóm els mateixos, encara que trobo que potser algun més, però no és això el que dic. És normal que a qualsevol camp al desembre sense jugar-se res vinguin quatre gats i a primavera jugant-se un ascens s'ompli la grada. Això passa a tot arreu, sigui primera, segona, regional o la lliga d'estiu del meu poble. 

 

Dic que si tothom busqués més "jugar a futbol" com fa aquest Lleida que no pas dedicar-se a tancar-se amb forrellat darrere tipo Eibar, aniria més gent al camp perquè es veurien partits molt més espectaculars. Òbviament això només és especular i somiar truites, però em refereixo a una història com a la NBA, on tothom dona per bona una norma no escrita de ser més permisius amb el joc a favor de l'espectacularitat (i l'audiència!).

 

Jo personalment fins ara he sortit del camp bastant content amb l'equip. Guanyaràs o perdràs, però si proves de jugar i fas disfrutar el públic, almenys les derrotes seran més dolces. Ara, ojo que comencis a perdre partits i t'enfonsis a la classificació, llavors segurament tots estaríem parlant amb altres paraules. 

[samilof]

Jo repeteixo, tancarse al darrera també es jugar al futbol. No hi ha cap lloc on hi digui que tancarse al darrera o practicar un estil ultradefensiu no sigui jugar al futbol.

Una altra cosa es que agradi o no. Pero es futbol com qualsevol altre estil de joc. Que si, que es menys visual, pero es un estil tant legitim com l'altre.

[narmer]

No estic d'acord. El Lleida aquest any fa un joc més visual i anem els mateixos.
El que empeny a la gent a anar al camp son els resultats, no l'estil de joc. Sino fixat, independentmenr de lestil que fem, als playoff sempre ve molta gent i duran lany....

Doncs jo l'any passat hi havie dies que anava al camp perque ere Lo Lleida el que jugave, pero sincerament a vegades tenia la tentació de no anar-hi, xk ere força toston, i potser podia invertir el temps en altres coses. De moment aquest any, mai he tingut aquesta tentació ni pensament, xk em diverteixo al camp.

[33ngel]

Se m'ha oblidat de donar la enhorabona al Toni Seligrat... potser esportivament no va treure el millor rendiment a la plantilla... pero es un professional que sempre va de cara y sabia inculcar a la plantilla un esperit de sacrifici y un compromís altisims.... no tot son critiques.... pero m'estimo mes l'Idiakez

[Ronda36]

Aquest és un tema que m’agrada molt. Per començar, diré que sóc Anti-Seligrat  i què per tant el meu comentari potser no acabarà sent tant imparcial com intentaré que sigui:

 

En primer lloc, alabaré els collons de Seligrat, amant d’un futbol que rep moltes crítiques però que ha mort amb ell al Lleida i així li passarà també amb l’Huracán Valencia. Seligrat en sap molt de futbol, més que tots els que comentem al foro junts, és un malalt de les jugades d’estratègia i vol que el seu equip visqui d’això i ho fa. I jugant així, a base de jugades d’estratègia, ell és  dels millors.  Que tingui molta sort al seu nou equip.

 

Dit això, hem de saber diferenciar entre futbol directe i indirecte o atractiu i avorrit: Seligrat era indirecte i avorrit.  Jo l’any passat gaudia mirant partits de l’At. Madrid, (què també se li deia que era antifutbol i personalment és directe i atractiu) pressionant a dalt, recuperant pilotes prop de l’àrea contrària i no deixant sortir de camp propi a equips com Barça, Milan o Madrid, joc directe sí, però asfixiant pel rival. Salvem diferències evidentment, però Mata defensava passat el mig camp i més a prop de Pau Torres que del porter rival. Si teníem una falta a favor al centre del camp ja la tiràvem amunt i jugada assajada.  A la frontal de la nostra àrea? Igual.  Que un equip del pes del Lleida li jugui així a un Toledo acabat d’ascendir que té la sort de disputar un playoff i a sobre es deixi fer un bany de futbol allà i a casa es per tapar-se de vergonya.  Una cosa és no voler tenir la pilota i l’altra és menysprear-la. Pots sentir-te poderós jugant directe, pots ser el protagonista del partit jugant directe, però tot depèn de si vols, i Seligrat no volia.  I quan no vols, et diguis Seligrat o com vulguis, tens data de caducitat. El Lleida ara vol (podria voler també practicant un joc més defensiu, ja ho he dit) i si tenim la sort de poder, això tindrà llarga vida.

 

A més, en aquests dos anys, quans bons jugadors que ara serien aptes per aquests futbol hem perdut pel camí? Parlo de Colorados sí, entre altres. M’esgarrifa veure jugadors idolatrats a altres llocs que aquí han estat titllats de ‘chupabanquetes’ per tenir la mala sort de saber jugar millor a futbol què un lateral dret del qual la cama bona és la dolenta de Prosinecki que a sobre li ha pres el lloc al mig del camp. Per sort, ‘Arda’ Miramón s’ha quedat.

 

PD: Dono la raó que la gent anirà al camp pels resultats, un clàssic, però em fa gràcia quan dieu, o més ben dit, doneu a interpretar, que algú que no pot permetre’s econòmicament un abonament o assistir als partits és menys del Lleida dels que tenim la sort de fer-ho sovint. No és una qüestió que pertanyi a aquest tema, però necessitava dir-ho.    

[narmer]

Lo de l'estrategia sempre m'ha fet "gracia", fer mil mariconades abans de picar la falta, no vol dir que la jugada d'estrategia sigui bona, ni molt menys. I la pregunta es, quants gols de falta vam marcar en els dos anys? No tinc dades exactes, pero diria que molt pocs... i "para más INRI", el que casi segur que més recordem, no va ser de jugada preparada, sino que va ser directe, parlo del gol de falta al Camp d'esports, al play-off.