13 respuestas en este tema

[Munguit]

No van anar perquè no trobaven el Camp D´Esports??

[samilof]

Es la historia de sempre, als playoff tothom es del Lleida, interes pur i dur sense cap sentiment.

Els que ara aniran al camp som els que realment sentim i tenim l'orgull de portar aquest equip i aquests colors a dins del cor.

[narmer]

Potser si q esperaveu que augmentariam bastant en l'assistencia... No apreneu dels altres anys?

[O_K-95]

Es un tema que el podem seguir fent durant els pròxims 15 anys.. sol un ascens de categoria podria augmentar la massa social activa del Lleida, i de forma lleu. No us enganyeu ni us trenqueu les vestidures, serem sempre els de sempre. 

[Shunsuke_Nakamura]

Aquest tema certament fa mandra. Sempre passa el mateix, i ja està. Com diu el company O_K-95 serem els mateixos, i punt. A anima com sempre i a veure si d'una puta vegada sortim d'aquest pou que és la 2ªB

[Munguit]

Doncs que nosaltres i el club prenguem nota...

[AJSC92]

El problema és el de sempre, l'autoproclamació del Barça com a equip de tota Catalunya i de tots el catalans. Una autoproclamació seguida durant generacions per molts lleidetans rucs simplement per la raó de que ser del Barça es més fàcil. Lluites per grans títols i, tot i que hi han decepcions i patiments al perdre títols, saben que l'any següent tornaran a ser-hi. El Lleida és per patidors, però és molt més agraït quan ens done una alegria.

La dificultat per captar a fixes al Camp d'Esports crec que ve donada per natlres mateixos, per la tradició d'anteposar el Barça o en minoria el Real Madrid per davant de l'equip de la terra. Hi ha una gran estima per la terra, per Lleida, pel sentiment de pertinença a aquesta provincia però aquest orgull de lleidetà, no sé ben bé perquè, mai s'ha traduït al futbol, una cosa que malhauradament passa a tota Catalunya perquè abans de tots aquests anys a Segona veure Montilivi ple era molt extrany, a Tarragona mantenen una afició però també el Barça sol ser per davant. 

No sé, és molt trist... El País Basc és molt més petit que Catalunya i té molts menys habitants i tot i així hi ha tres aficions molt ben definides, Athletic, Real Sociedad i Deportivo Alavés, si ets de Sant Sebastià o de Guipúscoa ets de la Real i punt. El mateix passa amb l'Oviedo i l'Sporting, amb la Cultural i la Ponferradina, el Celta o el Dépor, el Murcia i el Cartagena, etc. Perquè allà han escombrat sempre cap a casa seva i han potenciat lo que és seu. Lleida té potencial per tenir un equip gran, però s'ha de lluitar contra generacions de menyspreu cap a l'equip de la nostra propia ciutat.

Sé que Barcelona és moltíssim més gran i que el Barça té moltíssim més potencial però de totes maneres si hi haguès hagut més estima per lo Lleida des de fa generacions és posible que tinguèssim una massa social fidel més nombrosa.

I és clar, l'actual situació del Barça com a gran equip d'elit mundial no ajuda a la prosperitat del Lleida.

[sant_tornemi]

Doncs solució ràpida, que el club cuidi més els socis de sempre, i no que quan pugi treure un mínim de suc ( com en partits de playoff) ens tractin com un més. O pitjor com a tontos regalant-nos samarretes o històries d'estes. El que vull di és que si tots sabem que serem els de sempre, perquè el club no ens cuida més i pel contrari aprofita la mínima per exprimir-nos? Un clar exemple el preu de les samarretes que és comentava en un post fa no res.

[AJSC92]

Doncs sí, això per suposat. No hi ha dubte que tenir cura del socis de sempre, els que sempre hi són, els que més antguitat tenen hauria de ser llei essencial de la directiva, ja que alguns cops sembla que es riguin de naltres. Per altra banda s'haurien de portar a terme moltes més vies de captació de nous fidels sobretot entre els més joves, humilment crec que si es fan esforços per captar nous socis i abonats, nous fidels a l'equip, s'acabarien les explotacions als de sempre, perquè cada cop en seriem més aquests anomenats els de sempre i d'aquesta manera el club podria tenir més fonts d'ingrés. El problema és qué com des de la directiva saben que els de sempre sempre hi serem, saben que poden permetre's exprimir-nos per poder contrarrestar la manca d'aquells que només van de tant en tant o en promoció. Si hi hagués més persones que formessin "els de sempre" no hi hauria tanta manca crec jo.

[samilof]

El problema és el de sempre, l'autoproclamació del Barça com a equip de tota Catalunya i de tots el catalans. Una autoproclamació seguida durant generacions per molts lleidetans rucs simplement per la raó de que ser del Barça es més fàcil. Lluites per grans títols i, tot i que hi han decepcions i patiments al perdre títols, saben que l'any següent tornaran a ser-hi. El Lleida és per patidors, però és molt més agraït quan ens done una alegria.

La dificultat per captar a fixes al Camp d'Esports crec que ve donada per natlres mateixos, per la tradició d'anteposar el Barça o en minoria el Real Madrid per davant de l'equip de la terra. Hi ha una gran estima per la terra, per Lleida, pel sentiment de pertinença a aquesta provincia però aquest orgull de lleidetà, no sé ben bé perquè, mai s'ha traduït al futbol, una cosa que malhauradament passa a tota Catalunya perquè abans de tots aquests anys a Segona veure Montilivi ple era molt extrany, a Tarragona mantenen una afició però també el Barça sol ser per davant. 

No sé, és molt trist... El País Basc és molt més petit que Catalunya i té molts menys habitants i tot i així hi ha tres aficions molt ben definides, Athletic, Real Sociedad i Deportivo Alavés, si ets de Sant Sebastià o de Guipúscoa ets de la Real i punt. El mateix passa amb l'Oviedo i l'Sporting, amb la Cultural i la Ponferradina, el Celta o el Dépor, el Murcia i el Cartagena, etc. Perquè allà han escombrat sempre cap a casa seva i han potenciat lo que és seu. Lleida té potencial per tenir un equip gran, però s'ha de lluitar contra generacions de menyspreu cap a l'equip de la nostra propia ciutat.

Sé que Barcelona és moltíssim més gran i que el Barça té moltíssim més potencial però de totes maneres si hi haguès hagut més estima per lo Lleida des de fa generacions és posible que tinguèssim una massa social fidel més nombrosa.

I és clar, l'actual situació del Barça com a gran equip d'elit mundial no ajuda a la prosperitat del Lleida.

 

És exactament tal i com ho expliques. 

 

I també està clar que al soci de sempre se l'ha de cuidar més i no tractar-lo com un més. Nosaltres som diferents als 9 o 10 mil que apareixen solament a les últimes jornades i al play-off.

[Blau19]

Molt cert el que comenta AJSC92, tal com diu el sentiment i orgull de lleidatà és molt fort en els lleidatans però sembla una utopia portar-lo al futbol.

 

Crec que les generacions actuals estan perdudes en Barça, Madrid o cigarret i al llit. Potser el que diré ara és una rucada, però penso que si cadascú dels "de sempre" aconseguim transmetre als nostres fills (a les noves generacions) la nostra passió, tard o d'hora i després de molta suor acabarem sent el doble dels de sempre. 

 

Que anar al Lleida sigui una tradició familiar hauria de ser un dels objectius dels que cada diumenge ens traguem fred, boira, calor, al Camp d'Esports. I si entre tots aconseguim enganxar a tots els membres que poguem de la nostra familia us asseguro que ens uns anys el camp faria goig. 

 

Per altra banda, la veritat es que quan vec camps com els del Oviedo am 10.000 espectadors a 2a B se'm fique la pell de gallina. Però ep, fixeu-vos en la resta d'Espanya, a 2a B exceptuant Cadis, Oviedo, Murcia i algun altre l'assistència no supera els 4000 espectadors per partit. Per no dir que a 2a A, exceptuant Osasuna, Sporting, Betis (quina animalada), Las Palmas, Saragossa i Alavés costa que un camp superi els 6000-7000 espectadors. I s'ha de tenir en compte que les ciutats dels equips esmentats, exceptuant Pamplona, Gijón, Sevilla, Saragossa, o Las Palmas de Gran Canaria tenen el triple o el quàdruple d'habitants més que Lleida!

 

Amb això vull dir, que 2000 espectadors per partit per una ciutat com Lleida sí que és una xifra una mica pobra (no tant per població, sinó perquè som la capital de una de les províncies de Catalunya), però en canvi una mitjana de 3000-3500 espectadors per partit trobo que seria una xifra magnífica per aquest club i aquesta ciutat jugant a 2a B, i un repte a curt termini per aconseguir cada diumenge.

 

 

PD: Crec que ja vaig fer una reflexió semblant l'any passat, però bé, trobo interessant remarcar-la. Si ara mateix el Força Lleida jugués per 15 euros partit de lliga contra el Huesca, i més tard jugues partit de playoff contra el Lugo per 8-10 euros, si tinguessiu oportunitat i algú que os acompanyés oi que hi nirieu a recolzar l'equip perque estimeu el nom de Lleida i el seu esport? I oi que pot ser al no haver-los vist jugar mai en tota la temporada hi hauria alguns jugadors dels que no sabríeu molt bé el nom o qui són?

 

Amb això vull dir que cal diferenciar la gent que ve al Camp d'Esports sense pajotera idea de ni contra qui juguem (sí són molts) però també cal veure com hi ha altres seguidors que venen perquè el nom de Lleida i el Lleida els fa sentir orgullosos tot i que potser no tinguin aquest sentiment tant fort i arrelat com natros amb el Lleida. Però són aquests seguidors els que cal potenciar, perquè estic segur que al final acabaran sent un dels "de sempre".

 

Perdoneu pel totxo, si heu llegit fins aquí sou uns cracks.

[vago]

Una solució (no sé si serviria de res) és que quan vagis a renovar el carnet et surti més barat. D'alguna manera s'ha de premiar al soci.

[Calderon]

Molt cert el que comenta AJSC92, tal com diu el sentiment i orgull de lleidatà és molt fort en els lleidatans però sembla una utopia portar-lo al futbol.

 

(...)

 

Perdoneu pel totxo, si heu llegit fins aquí sou uns cracks.

 

Tens molta raó. A mi no m'agrada això dels xaqueteros, però és una cosa totalment normal, i penso que és d'agrair que passi. D'una banda, això vol dir que més o menys, hi ha unes 10 mil persones que en un moment donat poden estar interessades en el Lleida fins al punt d'anar al camp (m'agradaria pensar que són algunes més); i de l'altra, imagineu-vos un jugador que surt al camp, acostumat a trobar-se màxim 2.000 persones, de cop i volta 9.000... Ha de posar la pell de gallina als locals i intimidar els visitants. 

 

Trobo que poses un bon exemple amb això del Força Lleida. A mi el bàsquet em dóna totalment igual, però qual algun amic que sí el segueix em diu "va, que és un partit molt important i hem d'omplir el camp" també m'agrada sumar-m'hi, i encara que no se diferenciar un base d'un pívot (és broma, però us feu la idea), doncs vaig a passar-ho bé i animar. Suposo que això em converteix en un xaquetero del bàsquet, però ves. Al futbol tenim lo mateix i a mi em fa goig veure el camp a petar en aquests partits. 

 

D'altra banda, algú altre ha dit que avui és molt fàcil tot i que el jovent, simplement, passa. Estic totalment d'acord amb això. Avui és molt fàcil posar la tele i xupar-se un partidàs espectacular de la Premier mentre et fots una San Miguel i unes braves. Ningú vol anar a passar rasca insofrible i prou boira com per no veure la grada de davant, per veure un partit contra el CF DondeCristoPerdióLaZapatilla que es passarà 90 minuts dins la seva àrea etzibant puntades a tot allò que es mogui, sigui pilota, cama o un d'aquells mixons que de vegades passen pel camp. 

 

Igualment, també cal pensar que ara hi ha moltes opcions. Això ho veig al poble. Abans els joves estaven desitjant que arribés el dissabte o el diumenge per anar a pegar-nos pilotades contra el rival de torn. Ara poden triar futbol sala, bàsquet, gegants, btt, play station o club de fumadors de marihuana... i clar, la festa ens agrada a tots... 

[ILER]

És el tema recurrent i repetitiu de cada temporada. Jo també seré repetitiu. A Lleida som 2000/2500 persones que el nostre primer equip és el Lleida. La resta d'aficionats depén de diferents variables: temps, categoria, classificació, si televisen el BAr$a, etc, etc, etc. Per molt que juguem play off i reunim al camp 11.000 persones, al setembre tornarem a ser els 2000/2500 de sempre, alguns menys a l'hivern, i alguns més a la primavera.

 

Com més aviat ens posem això al cap, ens evitarem frustracions com cada inici de temporada.