Intentaré anar responent als diferents posts sense citar-los explícitament, sinó seria massa embolicat. I seguiré un ordre cronològic.
- Proclamació de la República. Les eleccions de 1931 van donar una majoria molt clara als republicans a les ciutats. En l'àmbit rural, no oblidem que venim de més de mig segle de caciquisme on la "llibertat de vot" era més que relativa. Argumentar això en contra de la República no té sentit.
- Els anys de la República. No he llegit a Payne, però dubto que cap libre d'Història seriós digui "més o menys" el que ha copiat de yahoo answers. Parlar dels assassinats de falangistes i no parlar de la violència de la Falange (la conquesta del poder mitjançant la violència és un punt del seu ideari) o parlar de 'octubre del 34 i no parlar de Sanjurjo són aberracions historiogràfiques. L'únic que has explicat tu sobre els anys anteriors a la guerra és propaganda feixista. Que se segueix utilitzant per negar la viabilitat d'una hipotètica Tercera República, mira si és plena la democràcia actual.
I sense voler disculpar un cop d'Estat, cal tenir en compte la influència que va tenir sobre les esquerres el que havia passat feia tot ust un any amb l'ascens d'una dreta antisistema (la CEDA, mot republicana no era) al poder a Alemanya.
- Sobre la repressió. L'aparell repressiu és bàsic i indissolube de les estructures d'Estat franquistes, des de l'incipent de l'estiu del 36 fins al final. Amb una repressió política sistemàtica i un discurs de vencedors i vençuts que duraria no només els anys de guerra sinó un bon grapat d'anys durant la posguerra. Tribunals militars, fitxes d'adhesió al règim, robatori de nens, promoció de les delacions. Aquestes estructures repressives no són presents en a República, al marge de que les accions fora del control estricte de l'Estat haguessin estat segurament més nombroses, sobretot fins al maig del 37. La diferència qualitativa és prou important per tenir-la en compte. I discupar aiò dient que "tots els vencedors fan el mateix" és repulsiu.
Sobre els bombardejors, minimitzar-los dient que "estàvem en guerra" em sembla repugnant. Es tracta de bombardejos sistemàtics sobre població civil (Gernika, Lleida, Barcelona). De fet, en el cas de Barcelona s'ha cursat recentment una denúncia. Que el responsable d'aquests sigui homenatjat per un Estat democràtic és aberrant. De fet, que ho sigui un militar colpista que es va aixecar contra un Estat democràticament elegit per imposar un règim feixista al país ja és censurable de per si.
- La transició "modèlica". Una Costitució elaborada amb por d'un cop d'Estat militar, on els propis militars van dictar lletra per lletra algun dels punts (el de la indissoluble unitat d'Espanya, que recorda molt a la idea de nació del falangisme, i el del paper de l'exèrcit per salvaguardar-la, tots dos bastant de moda avui dia), votada com a "o això o tornem a la dictadura" no es pot considerar legítima. Un cntracte signat sota coacció no és vàid, i qui negui que hi hagués coacció, més o menys explícita, l'any 78, és un il·lús.
- Sobre l'actualitat. Si voleu eiminem la Història de les Universitats i oblidem tot el que va passar fa més d'un parel d'anys. Si s'estudia la Història és per explicar-la, i si per explicar-la s'han "d'obrir ferides" vol dir que aquestes mai s'han tancat bé. I això és un problema. I ho és perquè objectivament hi ha uns botxins i unes víctimes durant 40 anys de dictadura, i això queda totalment anul·lat per una llei d'amnistia perversa.
I no barrejar política i futbo és un absurd. La societat és política, i el futbol forma part de la societat.
PD. Els historiadors tenen ideologia, i aquesta es reflecteix en el que escriuen. Si has estudiat Història i no has aprés això, malament anem.
I perdó per la parrafada.