Ahir vaig tornar a casa amb una cara que pagava. Va ser un cop molt dur, i sobretot de la manera que es va produir. Ens en tornem cap a casa sense haver perdut un sol partit en el Play Off i posant-li les coses increïblement difícils a un equip que segurament estarà a segona l'any vinent. Tant que han passat per la loteria dels penals.
Malgrat la decepció, vull felicitar l'equip perquè aquest any sí, ha anat molt més enllà del que ningú esperava. Si al gener em diuen que farem dues rondes del Play Off no m'ho crec ni somiant. Han demostrat que si es posen els collons damunt el camp Lleida i rodalia és capaç d'anar a veure el fútbol i vibrar amb l'equip.
Ara ens toca pensar en l'any vinent. Tindrem desbandada, això segur, però si la base continua, podem aspirar a tot la propera temporada. Sóm un equip extraordinàriament jove i anirem millorant amb l'experiència. Tant Imaz com Pere Milla m'havien deixat bastant fred tota la temporada, però als últims partits s'han sortit. Sobretot el Pere, que al partit d'anada em va deixar sense paraules. També destacar el Xisco, Miramón i, per suposat, el Mata que farà cap a Segona divisió de cap, juntament amb els lleons que tenim en defensa, amb un Molo increïble, el compromís de Mario i Pau, que penso que és el veritable esperit d'aquest equip: lluita, lluita, lluita, lluita i m'és igual el que passi, que jo tiro endavant.
Menció especial per Pau Torres. Primer, perquè és un porteràs que ahir (i tota la temporada) ho va tornar a demostrar. I a més, s'ha de tenir uns pebrots com un toro per tirar aquell penal. Si cap equip de Primera o Segona no se l'endú, tenim la porteria més que bén coberta per estona.
