El CF Reus celebra el seu ascens a Segona B en un espai de 20 metres quadrats amb membres de la Policia Local i la Guàrdia Civil protegint-los
La tarda no podia acabar trista de cap manera perquè ascendir a Segona B era el premi gran del dia i el CF Reus s’havia guanyat al terreny de joc totes les butlletes del joc, però bona part de l’afició del Comarca de Níjar va impedir la merescuda celebració a peu de gespa i amb els aficionats reusencs. El lloc va ser el vestidor, un espai de 20 metres quadrats, amb agents de les forces públiques situats tant a la porta com a les finestres.
La crònica d’aquesta ensarronada va començar ben aviat, quan l’equip va arribar a l’Estadio Municipal de Níjar, un camp molt semblant al del Reddis sense cap ombra i on el vent bufava amb certa intensitat. Els jugadors reusencs van ser rebuts pels propis jugadors del Comarca amb insults i arrogància, i fins i tot el capità Álvaro, que s’havia quedat una mica despenjat de la resta, va passar pel mig dels seus rivals i aquests li van fer la traveta. El roig-i-negre no va caure en les provocacions i va marxar amb els seus companys. Era l’aperitiu.
Durant el partit, el joc brusc dels locals anava tivant la corda, però el CF Reus tirava de veterania per escolar-se de les provocacions que rebia. A la grada, els seguidors roig-i-negres d’incògnit, com familiars, aficionats o directius que no estaven a la llotja, callaven i no celebraven res, ni tant sols el gol de Chumbi que valia la victòria i l’ascens. Semblava que no hi havia ningú de Reus, però simplement era per por.
Això sí, a l’altre costat del camp, sota un sol de justícia, en unes grades supletòries instal•lades pel Comarca de Níjar, la cinquantena d’aficionats roig-i-negres de la Penya Caixa o Faixa van poder celebrar-ho cantant el gol i animant quan ho consideraven oportú, tot i que no tot era tan bonic, malgrat tenir una parella d’agents de la Guàrdia Civil a un costat i l’altre. Així ho explica Carlos Pujals, president de la penya. “Els seguidors que teníem al costat ens llançaven pedres i, com no, ens insultaven. No va arribar a ser el que ens va succeir a Jerez l’any anterior gràcies a la presència de les forces d’ordre públic. Però la Guàrdia Civil ens va dir que no marxéssim del camp fins que ells ens ho diguessin, una vegada que la resta del recinte quedés buit. Vam sortir per la porta del darrera, on va venir a buscar-nos el nostre autobús i al final va arribar una parella d’agents que ens va permetre pujar al vehicle. Això sí, Pellicer, Domènech i Alabart van venir a donar-nos ànims abans i després del partit, i és d’agrair. Va ser una llàstima no poder celebrar-ho allà amb els jugadors, però ja som de Segona B”.
La feina dels mitjans de comunicació catalans desplaçats també mereix un capítol a banda. L’Estadio Municipal no era un recinte preparat per acollir partits d’aquesta magnitud, ni molt menys per jugar a Segona B. Però era el que hi havia. El camp no tenia zona per treballar per als periodistes ni els locutors de ràdio, sinó que aquests es van col•locar on van poder, al costat d’un endoll o de l’escala de les grades per tenir més espai. Això va significar estar colze amb colze amb els aficionats locals, sense cap separació ni protecció especial.
Durant el partit, la feina va ser difícil en alguns moments, però a mida que s’acostava el final tot va empitjorar, amb insults i llançament d’alguns objectes cap als representants dels mitjans. La feina es va fer impossible de fer i, igual que els jugadors, els periodistes vam ‘participar’ involuntàriament en la pluja d’objectes per entrar al túnel de vestidors, tenint uns més sort que d’altres pel fet de rebre l’impacte dels ‘meteorits’ al cos o a les motxilles.
A la llotja, l’alcalde, Carles Pellicer; el regidor d’Esports, Sebastià Domènech; i el president del CF Reus, Ramon Alabart, no obrien boca per evitar aldarulls i contemplaven les escenes finals amb cara d’incrèduls. Era la llei de passar desapercebuts per no cridar l’atenció de les bèsties.
Però el més fort va començar a succeir a uns deu minuts de la conclusió. Els seguidors més radicals del Comarca es van col•locar envoltant completament la banqueta del CF Reus, literalment a centímetres. Llavors, una parella de la Guàrdia Civil es va repartir flanquejant la banqueta dins del terreny de joc. El partit estava en joc i el missatge que li van transmetre els agents a Castillejo va ser terriblement cru. Havien de marxar immediatament del terreny de joc al final del partit per evitar incidents, no podent celebrar l’ascens al camp. El tècnic, que havia escoltat 50.000 insults a un metre escàs d’on es trobava, al•lucinava amb el que li deien però va optar per complir-ho i va transmetre l’ordre a la resta de la banqueta.
Amb el xiulet final, ràpidament els suplents i el cos tècnic van abandonar el camp entrant per la boca del llop que s’havia convertit el túnel de vestidors. Des de dalt i els costats, era una cacera. Qui es va emportar el pitjor va ser el fisioterapeuta Miki Aguza, que, sense cap explicació, va rebre un cop de puny a la mandíbula d’un dels jugadors del Comarca que havia estat expulsat, entrant al vestidor plorant i amb la cara desencaixada. Ràpidament se li va aplicar gel però aquest diumenge anirà a un centre sanitari per ser sotmès a una exploració per descartar lesions més greus.
Mentrestant, els jugadors que havien jugat abandonaven el camp tapant-se el cap, a la carrera alguns i protegits pels agents els altres, però els objectes van seguir caient. Afortunadament, tothom va arribar al vestidor i va començar la festa, amb la Guàrdia Civil a la porta del vestidor i els agents de la Policia Local davant la finestra que donava a l’exterior de l’Estadio, on estaven els incontrolats que volien guerra.
A les grades, alguns periodistes ho passaven malament, com els enviats de Canal Reus TV, Ona FM, Punt 6 Ràdio o Diari de Tarragona. Lamentablement, cap agent de la seguretat es recordava d’ells, una constant en molts camps de futbol. Però tot va acabar bé, no sense haver passat realment por.
Encara quedava un altre tràngol més, sortir del camp. Els jugadors i representants dels mitjans de comunicació que anaven amb l’autobús de l’equip van rebre la consigna de sortir tots en grup quan es donés la senyal. I així va ser, perquè l’autobús estava envoltat dels qui no encaixaven la derrota. Les forces de seguretat van fer la seva feina i no va succeir res. Però també els altres periodistes que anaven amb mitjans propis van patir per la seva integritat i van haver de ser escortats fins als seus vehicles per agents de la Policia Local, a qui des de Reus24.com donem gràcies per la seva intervenció.
Finalment, l’autobús del CF Reus va ser escortat fins a l’autovia cap a Múrcia per un vehicle de la Guàrdia Civil, acabant-se així aquest trist episodi d’una tarda gloriosa per al CF Reus. Des del Comarca de Níjar tant el seu president, Juan Segura, com l’entrenador, José Manuel Ortega, van esperonar els dies anteriors al partit als seus aficionats perquè es formés un ambient hostil per rebre al conjunt roig-i-negre i així va acabar sent. Fins i tot l’alcalde local treia pit assegurant que a cap a aficionat li passaria res. I quasi l’encerta, encara que en aquest cas les víctimes indefenses van acabar sent els propia jugadors i els periodistes. Per a una altra vegada, tant de bo s’ho repensin abans de cridar al dimoni.
