Fa anys que no escric al fòrum, però hi entro pràcticament a diari per llegir les opinions i estar al tanto del que es cou a l'entorn del Lleida Esportiu.
He percebut en l'entorn (aquest mateix fòrum, graderia del Camp d'Esports, converses en petits cercles) una crítica, en alguns casos ferotge, per l'estil de joc practicat pel nostre equip en les últimes temporades. "No juguem a res", "no volem la pilota", "juguem a la pedrada" o "no tenim mig del camp" són algunes de les frases més repetides. He de dir que són certes i descriuen molt simple i gràficament com juguem.
La discrepància sorgeix en la discussió de si és ideal o no jugar d'aquesta manera. Jo només em basaré en el que realment importa en el futbol: els resultats.
Amb dos anys de Toni Seligrat a la banqueta, el Lleida Esportiu ha jugat dos playoff (quedant 4rt i 3r classificat en la lliga regular) i en les dues temporades hem arribat a 2a ronda. En el primer any vam quedar eliminats als penals, i aquest any hem quedat eliminats a la pròrroga, a 1 gol de la classificació per la ronda final. També hem pogut gaudir de la Copa amb un Lleida-Betis, i superant diverses eliminatòries d'aquesta competició.
En les 6 temporades anteriors (Miñambres, Boqueron Esteban, Zubillaga, Rubio, Emili Vicente...) no ens vam classificar ni un sol any per playoff, i en alguns casos haviem de certificar la permanència un parell de jornades abans d'acabar la temporada. Tampoc entraré a valorar els milions d'euros que es van tirar a la brossa aquells anys (i que van provocar el remat final de l'estimada UE Lleida).
Tornant a la discussió de l'estil de joc de Toni Seligrat, penso que ha quedat sobradament demostrat que a Segona Divisió B s'ha de jugar d'una manera més directa i agressiva (per diversos motius, per exemple, el 80% dels camps són uns patatals i de dimensions reduïdes). A part, molta gent no valora que aquest equip té un sentit del joc d'estratègia molt desenvolupat, gràcies al nostre entrenador, i podem disposar d'un ventall de jugades a pilota parada molt àmpli. Després sortiràn millor o pitjor, però el recurs el tenim i moltes vegades ens ha salvat.
Portem dos anys amb el mateix bloc, i dubto molt que hi hagi un tercer any consecutiu. Molts jugadors que tenim es mereixen jugar a una categoria superior, i ja vam fer prou la temporada anterior retenint als pilars d'aquest grup tant valuós.
Espero i desitjo que s'obri el miracle i es quedi la columna vertebral d'aquest equip. Si no és possible (que és lo més probable) espero almenys que l'entrenador segueixi i pugui armar un nou equip igual de competitiu que aquest per tornar a lluitar per objectius ambiciosos i per tornar a il·lusionar a aquesta ciutat que portava anys adormida.
A l'entrenador i als jugadors us vull donar les gràcies:
- Gràcies per deixar-hi la pell cada partit i cada minut.
- Gràcies per la feina feta i el compromís demostrat a aquest escut i colors.
- Gràcies per fer-nos il·lusionar i disfrutar de la competició aspirant a grans fites.
- Gràcies per reunir més de 12.000 persones al Camp d'Esports en dues eliminatories de playoff.
- Gràcies per desplaçar més de 1.000 aficionats a Badalona o 500 a Leganés, entre altres.
Gràcies.
I tenia tota la raó, un empat sense gols hauria de ser 0 punts.
